El testament és l'acte jurídic voluntari en el que una persona pot disposar què s'ha de fer després del seu traspàs amb tots els seus béns o part d'ells. És un acte regulat pel sistema jurídic i legal. Hi ha una sèrie de premises que s'han de complir en la redacció del testament, per aquest motiu és de vital importància estar assessorat convenientment en la seva redacció. Per la nostra dilatada experiència sabem que no hi ha dos testaments iguals i que existeixen fòrmules diferents per a cada cas. Hi han diferents modalitats de testaments, els anomenats “testaments comuns” com, per exemple, el testament hològraf, el testament obert i el testament tancat. També existeixen els “testaments especials”, com serien el testament militar, el marítim o el testament realitzat a l'estranger.

Quan mor un familiar o tercer amb qui es té parentiu, és important realitzar una sèrie de gestions i tràmits, com obtenir el certificat de defunció en el Registre Civil, sol·licitar un certificat de darreres voluntats, realitzar la participació de l'herència, pagar l'Impost de Successions i la Plusvàlua.

De vegades ens assalta el dubte, ¿“deixaris fet testament?”. Per saber-ho, es pot demanar el Certificat de Actes d'Última Voluntat, un tràmit que s'ha de fer passats 15 dies de la defunció i pot ser realitzat per qualsevol persona que aporti la documentació requerida.

• En primer lloc, els descendents: fills tant biològics com adoptats, tinguts tant dins de l'institució del matrimoni com fora d'aquesta, néts i besnéts.
• En segons lloc, los ascendents, és a dir: els pares i avis.
• Després arriba el torn al cònjuge. Sense testament només hereda en absència dels dos anteriors i aquí rau part de la vital importància de fer testament.
• A continuació vindrien els germans, cosins i en absència de tots: l'Estat.

En el dret de successions, la legítima es aquella quantitat de béns que el difunt no ppot disposar per estar reservada per llei a determinats hereus, denominats hereus forçosos o legítims. La legítima també afecta indirectament les transaccions entre persones vives. La legítima a Catalunya, és la quarta part de l'herència a repartir entre tots els legítims i pot fer-se efectiva mitjançant el lliurament de béns que formen part de l'herència. I és l'hereu o hereus els encarregats de pagar-la.

Són legitimaris tots els fills del difunt a parts iguals. Si un d'ells mor abans que el testador, o es desheretat, declarat indigne o absent, la seva part correspondrà als seus descendents. Si el causant no te descendents que l'hagin sobreviscut, són legitimaris els progenitors.

Si, es pot renunciar a una herència, en la majoria dels casos perquè el difunt ha deixat deutes i no compensa acceptar l'herència.

1. els fills: es reparteixen a parts iguals l'herència. Si algun d'ells ha mort, els seus propis hereus seran a qui se'ls atribueixi la seva part.
2. pares i la resta de ascendents. En absència de fills del causant, els hereus són els pares. En cas de defunció dels pares, serien els avis del causant els que hereten.
3. el cònjuge. Aquest és un dels majors problemes en absència de testament.
4. germans i nebots. Estem davant l'últim esglaó de l'atribució d'herència. Parlem dels hereus col·laterals.

L'acceptació de l'herència pot ser simple, de forma que l'hereu asumeix els béns i també els deutes, que haurà de pagar amb el seu propi patrimoni, si fos necessari. O acceptació a benefici d'inventari, en la qual els deutes es paguen amb el béns de l'herència i no afecten el patrimoni dels hereus.

L'impost de successions ha de ser abonat durant els 6 mesos a partir de la defunció del causant. Existeix la possibilidad de sol·licitar una pròrroga durant els 5 primers mesos que ens permetria pagar-ho en els 6 meses següents, un cop finalitzada dita pròrroga.

Quan se presenten conflictes entre els hereus com, per exemple, que un d'ells es negui a acceptar o rebutgi l'herència, provoca que es bloquegi la seva distribució. En aquests casos es pot acudir a un Notari perquè requereixi l'hereu que es manifesti sobre l'acceptació o renúncia de l'herència en un termini de 30 dies.

La principal diferència és que en l'herència se rep a títol universal un percentatge de tots els béns del causant, per exemple, dos pisos i un compte bancari. En canvi, un llegat s'hereta a títol particular, per exemple, una casa concreta. Això suposa que l'hereu asumeix els drets i obligacions del difunt mentre que el llegatari només asumeix els drets, no havent de respondre dels deutes.

Les donacions en vida se solen realitzar per evitar futures discusions entre els hereus per l'herència i per aconseguir una reducció d'impostos a causa de la exempció del 99% de la quota tributària de l'impost de donacions. Si be haurem de tenir present que les donacions son revocables por ingratitud i que poden ser discutides pels hereus. És per aquest motiu que a Helping Asesoría analitzem cas per cas i cerquem la millor opció per a tu